“El suplement de Catalunya Ràdio” és un programa de ràdio de cap de setmana que sempre porta cares conegudes del panorama mediàtic català. Aquest espai radiofònic dona veu a les històries més personals dels convidats, les que més agraden perquè commouen als radiooients. Aquest diumenge matí, tres famosos catalans van explicar a Roger Escapa per què han decidit no tenir fills: Jessica del Moral, Elisenda Pineda i Xavi Coral.
De tots ells, Xavi Coral va destacar, rotund per la seva transparència en explicar les seves motivacions per no ser pare. El reconegut presentador del TN de TV3, un informatiu amb una audiència incontestable, gaudeix d’una trajectòria d’èxit professional com a periodista.
Amb la seva dona, la Meritxell, mantenen una feliç relació de fa 25 anys, però no han sentit la crida a ser pares. Ho va explicar d’una forma molt natural al programa de ‘El suplement’. “No li hem trobat cap al·licient ni ens ha fet cap il·lusió. Vam decidir que no calia tenir-ne”, va dir.
I va reblar que no tothom té per què tenir fills: “Es poden fer altres coses, hem estat molt actius i hem viatjat per tot el món. Va haver-hi una època en què érem els dinamitzadors dels nostres amics i de la seva vida amb els fills. Pobres… Quan ja estaven a punt de tirar-se per la finestra… També té sentit no tenir fills”. El periodista ha posat el dit a la llaga.
Les raons d’Elisenda Pineda i de Jessica del Moral
Per la seva banda, la col·laboradora del programa de TV·Planta Baixa, Elisenda Pineda, de 45 anys, va explicar que amb 36 anys va decidir avortar. I va fer esment a la pressió social que va rebre: “La farmacèutica em va qüestionar la meva decisió. Va ser molt violent. Jo no podia tenir la criatura i quan prens una decisió així, se’t trenca el cor. 3 aurien de ser mes curosos amb el que et diuen enlloc de fer un judici”.
La tercera convidada del programa Jessica del Moral, que ara presenta el Connecticat, va assenyalar a la inestabilitat laboral que ha patit dins del sector audiovisual com a causa per no tenir fills. La periodista va afirmar que com és habitual en l’activitat de comunicació, “vas encadenant una sèrie de contractes temporals durant anys que quan arribes a l’estabilitat pràcticament ja se t’ha passat l’arròs”.
