És l’any 1982. L’edifici del Gran Hotel París de Figueres, que havia caigut en desgràcia amb la Guerra Civil després d’una època daurada, canvia els grans àpats i les festes que havia acollit per una bona pila de joguines. El 18 de juny s’inaugura el Museu del Joguet amb la proposta de fer un recorregut nostàlgic a través de jocs i joguets industrials de finals del segle XIX i fins als nostres dies. El nou equipament de seguida esdevé punt de referència cultural a la ciutat, i amb 20.000 visitants el primer any, el poeta Joan Brossa el bateja com el millor museu de l’Empordà.
La col·lecció consta d’unes 15.000 peces, de les quals, 4.000 estan exposades. En destaquen els joguets de llauna litografiats, realitzats durant el període d’entreguerres; la maqueta ferroviària analògica; les nines de cartró catalanes (pepes), les confeccionades amb elements de porcellana, i d’altres obrades a la primera meitat del segle XX, com ara les italianes Lenci; els teatrins impresos per Paluzie i Seix Barral a Barcelona, a finals del segle XIX i inicis del segle XX; els joguets mecànics de procedència alemanya; els joguets de cartró d’Antoni Penas de Barcelona i l’àmplia col·lecció de jocs relacionats amb el cinema i els seus antecedents: zoòtrops fabricats per Agàpit Borràs a Mataró, llanternes màgiques, el Cine NIC i els projectors Pathé Baby, entre molts d’altres.
I més enllà de joguets més clàssics, el museu també atresora col·leccions d’art popular i obres de diversos artistes, com Joan Brossa, Antoni Tàpies, Josep Guinovart, Albert Ràfols Casamada, Terry Berkowitz, Aube Breton, Guglielmo Achille Cavellini, Josep Maria Riera i Aragó, Pascal Comelade, Kim Domene, Gabriel, Guillem Cifré, Cesc, Jean-Claude Biraben o Megan Merlatt. El fons del Museu és un fons viu, que es nodreix també de donacions que han fet personalitats importants. És el cas, per exemple, de l’osset de peluix dels germans Anna Maria i Salvador Dalí, el siurell de Joan Miró, l’arrossegall de Joan Brossa o els joguets de Josep Maria Palau i Fabre.
Per consultar el fons digitalitzat del Museu, només cal clicar en el següent enllaç.
Al marge de la col·lecció permanent, el Museu del Joguet ofereix exposicions temporals que completen l’oferta cultural i atrauen públics ben variats. Actualment es pot visitar la mostra L’arte è vita, la vita è transformazione, centrada en el transformista italià Leopold Frègoli. Joan Brossa sentia una fascinació per aquest personatge, i va compilar
tota mena de documentació i materials relacionats amb l’actor. Brossa va dedicar molta de la seva obra a Frègoli i va convertir la metamorfosi que va caracteritzar l’actor en el nucli de la seva ideologia artística. Per desig exprés del poeta, el seu fons es conserva al Museu del Joguet i ara s’exposa fins al proper 20 de novembre.
Però el Museu és més que un museu convencional. A la pota expositiva s’hi suma tot un projecte educatiu per a escoles de primària i secundària. Compta amb un
espai d’aprenentatge i d’experiència cultural en el qual el patrimoni esdevé una eina d’educació, de socialització i de comunicació al servei de la comunitat. Aquest servei educatiu està destinat a institucions educatives, cíviques i culturals per tal d’afavorir l’intercanvi d’experiències pedagògiques i la creació de sinergies. A més dels programes dedicats a les escoles, el Museu del Joguet de Catalunya proposa un ampli ventall d’activitats de lleure educatiu adreçades a un públic plural i divers, amb l’objectiu d’afavorir l’accés de tothom i en tot moment a la cultura i a la formació.
