Les vacances són per a descansar, no per a treballar, o almenys aquesta hauria de ser la regla general. D’igual manera que els adults no treballem durant les nostres vacances (o almenys procurem no fer-ho), ells no haurien de ser l’excepció. No fer deures durant l’estiu no té per què significar no fer res. Podem aprofitar aquest temps per a ensenyar-los moltes altres coses que seran igual d’útils per a la vida: en l’àmbit esportiu (aprendre a anar amb bici o a nedar), artístic (fer treballs manuals, tocar algun instrument o ballar), cultural (llegir llibres, fer experiments…), aprendre les tasques domèstiques bàsiques (fer-se el llit, rentar els plats, pentinar-se, treure al gos, regar el jardí o posar en marxa una rentadora…) o altres com saber orientar-se a la muntanya, visualitzar constel·lacions, fer visites culturals. Tot això, entre moltes altres coses.
Els deures durant l’estiu poden adpatar-se a cada nen
Tanmateix com en tot, sempre cal aplicar el sentit comú. Si un nen/nena no ha seguit amb normalitat el curs, potser sí que hem de plantejar-nos una mica de reforç, sempre que aquest no suposi un esforç extra dia rere dia. És a dir, en cap cas han de ser excessius. En tots els altres casos, i sobretot quan el nen/a ha obtingut bones qualificacions, els deures serien totalment innecessaris.
Un dels arguments que més s’utilitzen per a justificar els deures i les classes de reforç durant l’època estival és que tants mesos sense fer res, els fa oblidar tot allò que han après durant l’any. La realitat és que el que s’ha après bé, mai s’oblida, per la qual cosa no hem de tenir por que ho oblidin en tan sols unes setmanes. I si ho obliden, caldrà plantejar-s’hi aleshores una altra qüestió, com l’eficàcia de sistema educatiu.
La majoria d’experts coincideixen en què els nens són nens i que per tant, han de fer a l’estiu activitats en les quals es diverteixin, amb les que puguin pensar i desenvolupar la seva creativitat, i això no té per què estar renyit amb l’aprenentatge, perquè hi ha moltes maneres d’ensenyar, i no en totes, cal passar-se hores interminables davant d’un llibre, tot el contrari.