El famós teatre de la Rambla, que un dia va ser la casa de Pepe Rubianes, el Club Capitol de Barcelona tanca les seves portes i abaixarà la persiana quan acabi la temporada després de 22 anys d’activitat. Una notícia molt trista per al món del teatre i el cinema.
La suma de baixes i tancaments de sales de teatre i de cinema no deixa de pujar. Ara li toca a la sala Club Capitol de Barcelona. El motiu rau en què, el propietari no prorrogarà el lloguer al Grup Balañá, l’empresa que el gestionava des del 1962.
Contingut
El Club Capitol de Barcelona tanca les portes
El 2019 ha estat un any difícil per a l’espai, després que el 3 de juliol el teatre es va veure obligat a suspendre durant uns mesos les funcions per una inundació a l’Hotel Continental, adjacent a l’emblemàtica sala de la Rambla.
Al llarg d’aquests més de 20 anys d’activitat teatral, s’hi han representat un total de 379 espectacles, amb 14.000 funcions i més de 2,7 milions d’espectadors. Tot un gran símbol del teatre i centre de refèrencia de les millors obres de Catalunya.
Es diu que va ser la casa de Pepe Rubianes perquè l’humorista hi va representar els seus monòlegs i actuacions durant més d’onze anys, més de la meitat de vida que té el Club. Motiu pel qual, una de les sales rep el seu nom com a membre honorífic i de gran estima de la història d’aquest teatre.
Entre les sales que han tancat les seves portes al públic els últims anys, se li suma la Sala Muntaner o l’Apolo.
La història del Capitol
El Club Capitol és un teatre de Barcelona situat a la vora de la Plaça Catalunya, en la mateixa Rambla, número 138. Es va fundar l’any 1926 com a cinema, després es va reformar i convertir en teatre el 1989. Actualment compta amb dues sales, la Club Capitol 1 amb 523 places, i Club Capitol 2 amb 274.
Amb la projecció de Los parásitos, amb Madge Bellamy, i Dick, el guardiamarina, amb Ramon Novarro, era un dels grans cinemes de la ciutat, amb 1.700 places. La seva situació cèntrica va fer que fos molt popular i la gent el visités de manera regular.
Cap a l’inici dels anys trenta va començar a ser conegut com a Can Pistoles pel fet que programava sovint pel·lícules d’acció, westerns, de gàngsters i policies. Va ser un cinema d’estrena on van fer-se títols de tota classe: The big parade, Dracula, Forja de hombres, Cayo Largo… També va ser el primer d’Espanya on es va veure El cuirassat Potemkin de Serguei Eisenstein.
El 1990 va esdevenir en teatre. El primer espectacle teatral ofert va ser Cómeme el coco, negro de la companyia La Cubana. Després ha acollit diversos espectacles i monòlegs de Pepe Rubianes, a més de comèdies i espectacles de petit format.
Et recomanem:
