La pedra és el principal element arquitectònic de la Sagrada Família. Ho és des que es van iniciar les obres, sota la direcció del primer arquitecte del temple, Francisco de Paula del Villar, i amb Antoni Gaudí.
Contingut
Borges Blanques, el kilòmetre zero de la Sagrada Família
Aleshores, la procedència era de Montjuïc, la muntanya de la ciutat de Barcelona. Gaudí va voler usar altres tipus de pedra, procedents de fins a set pedreres, totes relativament pròximes a la ciutat.
Les pedreres de Montjuïc, però, van tancar, i això va obligar a buscar pedres arreu del món. L’objectiu era trobar una pedra que compartís les característiques de la local, realment singular quant a la qualitat i el cromatisme.
Originàriament de Montjuïc
Cap de les trobades va resultar ser idèntica del tot, per la qual cosa la Sagrada Família va haver de recórrer a una combinació de pedres per construir les torres centrals simulant la variació de colors de la de Montjuïc.
Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud. I moltes d’elles, en sortir de la pedrera, tenen un primer destí: el taller que la Sagrada Família té a les Borges Blanques (Les Garrigues).
Seixanta tips de pedres
Aquí, considerar-se el kilòmetre zero de la feina que es fa amb les pedres amb què es construeix el temple. I és que aquest taller és un espai amb una superfície equivalent a dos camps de futbol en què es reben les pedres d’arreu del món, es fan els controls de qualitat i es tallen en planxes o en blocs més petits que, després, s’envien als industrials perquè aquests li donin el volum i la forma final.
Aquestes pedres passen posteriorment al centre de treball extern de Galera, on es fa el premuntatge de les diferents peces. La Basílica i la col·locació en el mateix temple posen punt final a aquest recorregut.
Cap al 2026
El taller de Borges Blanques és, doncs, una peça indispensable per poder assumir l’actual ritme de les obres i complir la data de finalització de la Sagrada Família, prevista per al 2026, així com per garantir el nivell de qualitat exigida en aquest monumental projecte.
El taller de les Borges Blanques va començar a funcionar a finals del 2012. Abans, la recepció, el control de qualitat i el tall de les pedres es feia al taller d’una empresa situada a Vinaixa (Les Garrigues).
Les torres centrals
Aquest espai, però, va quedar petit quan va tocar abordar el projecte de les torres centrals del temple, en construcció des de finals del 2016, i el trasllat del servei va permetre comptar amb una major capacitat per fer la primera intervenció amb la pedra.
Així, l’espai a l’aire lliure dedicat a l’emmagatzematge de la pedra, ampliat el passat mes d’octubre amb una nova àrea de 1.800 m2, té una capacitat per a 9.000 m3 de pedra. Actualment, hi ha emmagatzemats 8.000 m3, procedents de 36 pedreres diferents.
500 camions per transportar
Enguany, hi arribaran 4.300 m3, l’equivalent a 11.500 tones. Per transportar tot aquest volum, es necessitaran 500 camions. L’any passat van arribar al taller de les Borges Blanques 1.000 camions, amb 7.500 m3 de pedra.
Quan aquests blocs de pedra arriben a aquest taller, el primer que es fa és emmagatzemar-los en una de les àrees que hi ha a l’aire lliure. Després, es porten a una de les naus en què s’analitza la resistència a la compressió i la flexió de cada bloc.
Bona logística mil·limetrada
El taller logístic, tot i estar ubicat a 150 kilòmetres de la Sagrada Família, està, doncs, totalment integrat en l’engranatge de feines i espais que fan possible la Basílica.
És singular que les Borges Blanques funcioni com un centre logístic és més aviat una excepció en el sector, la qual cosa reforça la singularitat mateixa de la construcció de la Sagrada Família.
