Aquest dilluns, 25 de juliol es compleixen 30 anys de la inauguració dels JJOO a Barcelona de 1992. Barcelona va donar-se a conèixer i enlluernar el món donant el tret de sortida als Jocs Olímpics. La ciutat va fer un esforç de transformació urbanística molt important i es va convertir en la seu dels primers Jocs olímpics sense boicots polítics des de 1972.
El 1992, havia caigut el mur de Berlin, s’havia abolit l’aparheid a Sudàfrica i s’havia dissolt l’antiga URSS, així que les exrepúbliques soviètiques acudien als jocs d’una forma independent. Barcelona va aconseguir guanyar la seva candidatura en el quart intent de l’Ajuntament per organitzar-los, després d’haver-ho provat per als jocs de 1924, el 1936 i el 1972.
Els moments estel·lars de Barcelona 92
Aquell estiu de jocs olímpics van deixar un record inesborrable als barcelonins i els catalans, quan el carrer experimentava dia a dia amb molta intensitat la màgia que es respirava a la ciutat.
I es que Barcelona va viure el seu moment d’or aquelles dues setmanes meravelloses entre el 25 i el 9 d’agost de fa 30 anys. Però la il·lusió ja va començar anys abans, quan el 17 d’octubre de 1986 Joan Antoni Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional en aquella època, va pronunciar la famosa frase de “A la ville de… Barcelona!” .
Un cop va arribar el moment d’obertura dels jocs, les imatges de la inauguració parlen per sí soles:
L’encesa del peveter olímpic és un dels moments àlgids del jocs de Barcelona. De nit, l’últim rellevista que portava la torxa olímpica, Juan Antonio San Epifanio “Epi”, va encendre la fletxa que va llançar Antonio Rebollo al peveter.
El dream team de bàsquet dels EUA també va ser una fita de les olimpíades de la capital catalana amb la participació d’estrelles com Michael Jordan, Magic Johnson i Patrick Ewing. Va ser la primera vegada que es va permetre als esportistes professionals de la lliga NBA competir als Jocs Olímpics. La final va fer vibrar els espectadors guanyant Croàcia amb una diferència de 32 punts, en un partit que va fer història.
Protagonisme de l’atletisme
L’atletisme va destacar amb llum pròpia durant els jocs de Barcelona 92. En aquest esport, Fermín Cacho va aconseguir l’or en els 1500m, col·locant per primera vegada l’atletisme de l’Estat al alt nivell més alt. La seva victòria va resultar una fita històrica per una disciplina amb domini dels atletes de color.
A més es digne de recordar el rècord mundial de la selecció dels EUA en la prova dels relleus 4X100. Carl Lewis al capdavant de la selecció dels EUA va fer rècord mundial en aquesta prova.
Si hi ha una manifestació que reviu l’esperit fascinant que Barcelona va experimentar durant les seves olimpíades aquesta és la del cançó Barcelona que Montserrat Caballé i Freddy Mercury van interpretar junts per primer cop el 1987. Malauradament, Freddy Mercury va morir un any abans de la celebració de l’olimpíada a la capital catalana, però es va convertir en l’himne dels jocs olímpics i va donar la volta al món.
