S’amaga una joia arquitectònica en l’Eixample de Barcelona. Concretament al carrer de Rosselló 36, en el barri de la Nova Esquerra de l’Eixample.
Aquest edifici va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert l’any 1929 i intenta trencar amb el concepte clàssic de l’Eixample.
Es troba entre els carrers de Calàbria i Rocafort, i encara que no flama especialment l’atenció als vianants, és una obra de gran importància arquitectònica ja que va ser la primera obra que Sert va fer a Barcelona. Va ser creada just després d’acabar els seus estudis d’arquitectura en terrenys de la propietat de la seva mare. Consta de planta baixa y de sis plantes amb quatre habitatges simètrics.
Per trencar amb la clàssica finca modernista de l’Eixample, es va centrar en l’estil racionalista. Es va basar en l’habitatge mínim i va dividir la planta d’aquest edifici en quatre habitatges per replà, dos a façana i dues al pati de poma. Aquesta solució representava una ruptura radical amb les distribucions habituals, que jerarquitzaven la façana principal al carrer i relegaven a un segon pla la façana. D’aquesta manera aconseguia reduir al mínim el nombre de petits patis interiors i facilitava que la majoria de les habitacions ventilessin directament a través de la façana.
El projecte original contemplava la construcció de dos edificis simètrics, encara que només es va arribar a construir el primer. Repetir aquests dos edificis generava la imatge d’un bloc unitari i es cenyia a l’estil racionalista.
ALTRES PISOS DEL CARRER
Tota la façana del carrer de Rosselló té un disseny i una composició similar. Té línies pures sense ornamentació, finestres i balcons en forma de cavitats, i quatre pisos simètrics. Els habitatges són de petita grandària, d’uns 60 metres quadrats, amb tres habitacions, vestíbul, cuina, bany i una sala amb una terrassa coberta.
L’edifici, creat per Sert, ha estat declarat Ben Cultural d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Segons el Govern, l’edifici no només és important per a entendre la trajectòria professional de l’arquitecte, sinó per entendre també l’evolució de l’arquitectura contemporània.
