Escriu aquí

Tags:

Com són els nous adolescents?

Compartir

adolescents oci

Deixar enrere la infància en el segle XXI

Aquest és un procés a través del qual un nen s’integra al món adult i és per això que aquesta etapa resulta tan important durant la vida d’una persona. No obstant, resulta important fer-se la següent pregunta: És adequat el model que la nostra societat està projectant sobre els joves i que està dirigint les seves vides? És una qüestió difícil de contestar però necessària alhora tenint en compte que els joves d’avui en dia han d’integrar-se en un món globalitzat, molt competitiu i canviant.

Fer les passes adequades per traspassar la línia entre la joventut i la maduresa mai no ha sigut fàcil però en aquests moments aquesta crisi és encara més difícil. L’adolescent del segle XXI està immers en una crisi d’identitat amb ell mateix i amb l’entorn i aquesta etapa ha perdut la seva característica definitòria de transitivitat per convertir-se en una etapa de joventut social prolongada.

Cal una nova adolescència

Sovint l’adolescència es relaciona amb l’oci nocturn, la promiscuïtat, la mala relació familiar, la mala conducta i la drogodependència. El que ens hem de plantejar és d’on prové aquesta idea tan negativa i com ajustar-la a una realitat molt diferent. Existeixen raons de pes per pensar que el paradigma actual de l’adolescència s’ha de canviar ja que no afavoreix el desenvolupament de la nostra joventut.

Moltes enquestes reflecteixen que la majoria d’adolescents travessa aquesta època sense grans problemes però que molts joves han interioritzat la idea de la suposada crisi durant l’adolescència. Aquest nou paradigma proposa com a objectiu principal alliberar-se dels vells mites de l’adolescència. Per això mateix, s’ha de reconèixer que l’adolescència és una creació cultural elaborada a partir de factors biològics i que el nou paradigma és més optimista i exigent que l’anterior, i molt més afí amb la realitat i amb el que sabem del futur.

El paper de l’educació

El cervell de l’adolescent canvia per aprendre més i més ràpid i això fa que s’ampliïn les possibilitats de cada persona. No obstant aquestes possibilitats no s’aprofitaran si la societat no augmenta les seves expectatives respecte a l’adolescència. L’educació té un paper fonamental dins d’aquesta etapa de la vida ja que el talent de qualsevol adolescent es pot desenvolupar amb programes adequats.

Davant d’un panorama tan complex, disposar d’una etapa educativa tan llarga és, sens dubte, beneficiós per als adolescents sempre i quan els adults compleixin amb la seva part del compromís: educar. No oblidem que durant l’adolescència es juga una gran part del futur d’una persona i és per això que els adults han d’estendre la mà als joves que seran els encarregats d’agafar el seu relleu en un futur. I, quin és el paper dels educadors i dels pares? Com s’ha d’educar a una generació que es preveu sense futur? Òbviament, no és dins de les possibilitats dels docents dotar a la joventut d’un futur millor, però sí ho és el lluitar cada dia per a que els joves no caiguin en la desesperació i dotar-los de les eines necessàries per afrontar el futur de la millor manera possible.

L’adolescència i el treball

Crida l’atenció l’alta taxa d’abandonament dels estudis escolars que presenta el nostre país envers els nostres joves. Per tal de reduir aquesta xifra, cal preguntar-se quin és el motiu que pot portar un adolescent a l’abandonament dels estudis secundaris, tot i que sembla evident que l’escola no és suficientment atractiva per a molts joves, i que no atén eficaçment les seves necessitats. Com a conseqüència, cal crear unes noves competències escolars atès que actualment existeix una incapacitat de sistematitzar la psicologia i la pedagogia actuals, cosa que explica, en gran part, que molts adolescents decideixin abandonar els seus estudis .

En la nostra cultura occidental, els adolescents necessiten grans períodes de preparació fins a incorporar-se al món laboral i durant el seu període de definició personal, necessiten referències i referents, i d’això han de donar exemple els més grans. Gran part de culpa de la situació actual és deguda a que els adolescents es troben immersos en una societat abocada al consumisme, a la recerca del benestar i a l’evitació de tot allò que resulta incòmode, on l’accés a la plena inserció laboral és molt lent i aquest alentiment no resulta gens favorable pels adolescents. Per tant, deixem que els joves demostrin que són un bon relleu dels adults actuals i reivindiquem un nou paradigma de l’adolescència, ja que aquest és el primer pas per demostrar la confiança que tenim dipositada en els adolescents del segle XXI.

 

Tags::

També et pot interessar

Deixar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *